Pràctica 5.1.- DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT

UNA CLASSE DIVIDIDA

Una classe dividida, produïda i dirigida per William PETERS, Charlie COOB i Diana EDMONS, per a la WGBH Educational Foundation (Boston, USA). Yale University Films.1985. Color. 55 minuts.

El documental ens mostra tant la posada en pràctica com els resultats d’un exercici sobre discriminació fonamentat en el color dels ulls, en dos grups diferents: en primer lloc amb infants de 3er grau (9 anys); i en segon lloc amb treballadors adults del sistema penitenciari de l’Estat de Iowa, durant un Taller de relacions humanes d’un dia de duració.

Per als nostres propòsits, només treballarem amb l’exercici que es va proposar als infants de primària.

Preguntes a debat:

En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.

§  Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?

Un cop la professora va dir que els nens i nenes amb ulls blaus eres superiors aquests van sentir-se amb més poder que els seus companys, deixant de banda que fossin amics o no. Eren tractats amb més privilegis i això els feia sentir bé. D’altra banda, els infants amb els ulls marrons estaven tristos i es sentien menyspreats, fins i tot tenien ràbia a la professora, perquè els estava tractant amb inferioritat i no tenien cap dels privilegis dels seus companys.

§  Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?

Aquest cop són ells qui és senten amb superioritat i tornen a estar contents de ser “els més intel·ligents”, i “els més guapos/es”. De repent s’obliden de que eren ells els que l’altre dia eren tractats de manera discriminant, i tornen a guanyar confiança i poder envers la resta de la classe. Fins i tot, aquesta autoconfiança que els hi sap transmetre la professora, fa que realitzin amb més agilitat i rapidesa les activitats de classe, comparant els resultats amb el dia anterior.

§  Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?

Quan se’ls hi diu que els havien enganyat, i que ara són ells qui estan per sota de la resta, són capaços d’entendre com s’havien sentit els seus companys i és aquí quan s’adonen que no és bonic tractar d’aquesta manera a ningú.

Amb un moment obliden les bones sensacions que havien obtingut el dia anterior, i el mal estar i la tristor són els protagonistes de les seves cares.

§  Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?

En aquest aspecte es nota molt quan el grup de nens que treballa és el privilegiat o, al contrari, el grup discriminat. Les activitats que realitzen durant l’experiència obtenen resultats pèssims, amb dificultats per aconseguir-ho i baixen el nivell que tenien ja assolit. En canvi, després, quan se’ls torna a tractar amb normalitat i motivació els alumnes reaccionen de manera molt favorable i realitzen les activitats amb molta més  rapidesa i eficiència.

Això és deu a que si la professora els hi recorda constantment que són inferiors i pitjors que la resta, ells s’ho acaben creient i el seu estat anímic decau, en canvi, de l’altra manera els infants és senten motivats i amb totes les possibilitats necessàries per aconseguir el millor resultat.

§  Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:

-            Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?

El pas del temps no va fer oblidar a cap d’aquells alumnes, ara adults, aquella “prova” que els hi va ficar la seva professora a  primària. Segons els testimonis, recordaven amb precisió totes les sensacions que van experimentar, aquell sentiment de inferioritat i no poder tirar endavant sense ser jutjat. A la llarga, aquell mal tràngol, és va convertir en una experiència favorable per la seva vida quotidiana.

-            Va servir per canviar alguna cosa?

Si, ja que van aprendre a tractar tothom amb la mateixa igualtat. Que no tot depèn d’un color d’ulls, de cabell o de pell. Sentir aquesta discriminació en la seva pròpia pell els va fer adonar que ningú es mereix ser tractat  inferiorment només perquè sigui d’una altra raça.

-            Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?

En general reaccionen de manera positiva, basant-nos en l’historia d’una de les noies que te un amic de color i està encantada amb la seva personalitat i manera de ser.

Amb això traiem la conclusió que abans de jutjar algú l’has de conèixer. Perquè a ningú l’hi agradaria sentir-se inferior, i molt menys si no ha fet res per a merèixer-s’ho.

Pregunta de reflexió final:

§  Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?

Com podem veure en aquest vídeo , la prova que fa la professora és un bona manera per ensenyar als nenes que no s’ha de discriminar a les altres persones ja sigui perquè són de diferents colors, raça, cultura, etc. però, una altra manera de ensenyar-los-hi seria fer una taula en una cartolina com la que es mostra a continuació.

	Qualitats bones	Qualitats dolentes
Josep
Samira
Laura
Hasan
Àngels
Lidia
Mohamed
Mireia
...

Dintre del quadre, corresponent a la persona, s’haurà d’escriure el número que correspon a la qualitat, tant bona com dolenta, que es vulgui triar.

Qualitats bones

1.                  Ajuda als seus amics

2.                  Defensa al qui té problemes

3.                  Comparteix les seves coses

4.                  És sincer, diu la veritat encara que això el pugui perjudicar

5.                  Demana perdó

6.                  Col·labora en les feines i tasques que té assignades

7.                  És responsable del material que li deixem (llapis, pinzells, etc.)

8.                  Té cura de la seva higiene personal (dutxar-se, rentar-se les dents,...)

9.                  No s’enfada tot i tenir motius

10.              Una cosa no li agrada, però es controla la llengua (no contesta)

11.              Reflexiona abans d’actuar

12.              Té la seva tenda o habitació ben endreçada

13.              És puntual

14.              Compleix amb les seves obligacions o amb el que li demanem

15.              S’esforça amb les coses, encara que li costin

...

Qualitats dolentes

1.                  manques de respecte (p.ex. burlar-se d’algú)

2.                  manques de consideració (fer coses tot i saber que molesten a algú)

3.                  insults

4.                  picar o fer mal

5.                  contestar malament (tant als adults com als amics)

6.                  maltractar animals

7.                  parlar malament d’un altre nen o organitzar complots contra ell

...

Cada qualitat bona sumarà un punt, i cada qualitat dolenta en restarà un altre.

Al final de cada dia, o bé al final de la setmana, es farà un recompte de les qualitats, i d’aquesta manera es veurà que tant la raça negra com la raça blanca, o la cultura a la qual pertanyin, etc. no té res a veure. Amb això vull dir que podran veure que a les persones no se’ls ha de discriminar per la raça, color, cultura, etc. sinó segon el comportament d’aquestes.

Cada dia o bé un dia de la setmana s’avaluaran aquestes dades conjuntament amb tots els alumnes de la classe i cadascú dirà la seva opinió.