PRÀCTICA 3 - La perspectiva Piagetiana

Per a que a la nostra nena li fos més senzill i entretingut realitzar aquestes activitats, hem elaborat en un full a part, les preguntes adaptades a ella, és a dir, com si fossin uns exercicis dels que nosaltres no en sabíem res i ella els hagués de realitzar amb la nostra ajuda. A continuació introduirem redactat el guió que li vam fer seguir.

1. PROVES DE CONSERVACIÓ

1.1. CONSERVACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA (plastilina)

Digues a un familiar que agafi dos barres de plastilina i que faci dos boles amb cada una. Respon:

• Hi ha la mateixa quantitat de plastilina a les dues boles? Per què?

Sí. Perquè és la mateixa plastilina.

b) - Digues-li que d’una de les dues boles, en faci un “xurro”. Respon:

• I ara, tenim la mateixa quantitat de plastilina? Com ho saps?

Sí. Perquè és la mateixa plastilina

• Un altre nen va respondre que hi havia més quantitat a la que té forma de xurro... Qui té raó, tu o l’altre nen? Perquè?

El nen. Perquè una està aplastada i l’altra no.

c) Digues-li que torni a donar forma de bola a la barra de plastilina. Respon:

• Hi ha la mateixa quantitat a les dues boles? Per què?

Sí. Perquè són la mateixa plastilina.

1.2. CONSERVACIÓ DEL PES

a) Tens fetes dues boles de plastilina. Respon:

• Penses que aquestes dues boles de plastilina pesen el mateix? Per què?

Sí. Perquè són igualetes.

b) Amb una de les dues boles, tu mateix/a, fes un “xurro” i respon:

• I ara, pesen el mateix? Quina pesa més? Per què?

Sí. Perquè continuen sent igualetes.

• Què podem fer per a que pesin el mateix?

Ja pesen el mateix.

c) Amb una barra amb forma de bola i l’altra amb forma de “xurro”...

• Un nen va dir que la que té forma de bola pesa més que la que té forma de xurro, qui dels dos té la raó? Per què?

El nen. Perquè una és un xurro i l’altra una bola.

1.3. CONSERVACIÓ DE LA LONGITUD

- Li presentem dues palletes (de les utilitzades per beure) i li demanarem que comprovi si tenen la mateixa mida:

a) Un familiar t’ensenya dues palletes, després comprova si tenen la mateixa mida.

• Són igual de llargues?

Sí.

b) Al familiar: Col·loca les palletes horitzontalment davant del/la nen/a. Mou una de les palletes una mica cap a l’esquerra i l’altra una mica cap a la dreta.

• I ara, tenen la mateixa mida? Per què?

No. Perquè una està més amunt que l’altra.

• Quina és més llarga? Per què?

És la de darrera. Perquè una la hem pujat i l’altra la hem baixat.

• Què podem fer per a que tornin a ser igual de llargues?

Ficar-les bé.

• Ara, són igual de llargues?

Sí.

2. PROVA DE CLASSIFICACIÓ

Material:

Dues col·leccions de blocs lògics (formes: quadrats, triangles i rodones; colors: blau, vermell i groc; mides: grans i petites)

Procediment:

Situarem totes les peces de manera desordenada davant del nen/a i li demanarem que ordeni totes aquelles peces, que ho faci com ell/a vulgui, que procuri que quedin ordenades de la millor manera possible.

a) Ordena totes les peces que t’han donat com vulguis, de la millor manera possible.

• Fes una foto del resultat.

• Explica com ho has ordenat.

Ho he ordenat de petit a gran.

3. QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSSIÓ

a) Contesta:

• Quantes mandarines hi ha?

5 mandarines.

• Quantes pomes hi ha?

3 pomes.

• Què et sembla, que hi ha més mandarines o fruites?

Hi ha 5 mandarines i 8 fruites, per tant hi ha més fruites.

• Ahir un nen va dir totalment el contrari, qui té raó, ell o tu? Per què?

Tinc raó jo. Perquè hi ha més fruites que mandarines.

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 3

Edat del nen/a: 7 anys, 10 mesos

RESULTATS DE LES PROVES

NOCIONS DE CONSERVACIÓ
Descripció: Es feien modificacions a la forma de la plastilina i a la posició de les palletes.
Conservació de la substància:	Tota la estona diu que hi ha la mateixa quantitat de plastilina, menys quan se li fa dubtar per la opinió del nen, que li dóna la raó.
Conservació del pes:	Tota la estona diu que pesen igual, menys quan se li fa dubtar per la opinió del nen, que li dóna la raó.
Conservació del volum:	Les palletes només són igual de llargues quan estan dretes, però, al col·locar-les horitzontalment i una més endavant que un altra, són diferents.
Interpretació: En quant a la conservació de la substància i del pes, contesta bé les preguntes quan la plastilina canvia de forma, fins que apareix l’opinió del nen, que la fa dubtar i canvia de resposta. Però, després, quan se li fa tornar a la posició o forma inicial de l’objecte, ella torna a pensar el que ella deia en un inici. En canvi, en la conservació del volum, a l’investigar primerament les palletes diu que són exactament iguals i, només canviar-les de posició, ja diu que són diferents. Al tornar-les a la posició inicial, les palletes tornen a ser iguals.

CLASSIFICACIÓ

Descripció: Hi havia les següents tipus de peces (de cada tipus hi ha una de blava, una groga, i una vermella): triangle petit, triangle mitjà, cercle mitjà, quadrat mitjà, quadrat gran i cercle gran. Les ha col·locat totes en una fila, de petites a grans, sense tenir cap preferència ni ordre en els colors. Ordre: 3 triangles petits + 3 triangles mitjans + 3 cercles mitjans + 3 quadrats mitjans + 3 quadrats grans + 3 cercles grans

Interpretació: Tenint espai, ha col·locat totes les peces en una sola fila, després no hi cabien. Ha començat a ordenar les peces primerament per mides. Ha començat per les peces més petites, després per les mitjanes i, finalment, per les grans, però en cap moment ha tingut en compte el color, les ha anat posant conforme venien donades.

QUANTIFICACIÓ DE LA INCLUSIÓ

Descripció: Ha contestat que hi ha 5 mandarines i 3 pomes, que hi havia més mandarines que pomes i que ella, envers el nen, té raó.

Interpretació: Ha contat quanta quantitat i havia i n’estava seguríssima, ho tenia clar quan se li ha dit què pensava l’altre nen.

SEGONA PART PRÀCTICA 3

1. Recollir les dades dels nens i nenes dels altres grups i organitzar-les intentant trobar una “pauta evolutiva”. Comentar els resultats obtinguts.

GRUP / EDAT	Conservació de la substància	Conservació del pes	Conservació del volum	Classificació	Quantificació de la inclusió
G-ALL 7 anys i 10 mesos	Afirma tenir la mateixa quantitat però canvia d'opinió quan se li qüestiona lo del altre nen.	Afirma tenir el mateix pes però canvia d'opinió quan se li qüestiona lo del altre nen.	Nega totalment que sigui iguales quan una es situa per damunt de l'altra.	Ordenació per mida sense tenir en compte ni la forma ni el color, en una sola fila	Confirma que hi ha més fruites que mandarines; ja que totes són fruites.
El racó dels somnis 8 anys	Afirma que tenen la mateixa quantitat tot i la contraposició de l'altre nen.	Afirma que tenen el mateix pes tot i la contraposició de l'altre nen.	Afirma que són igual de llargues tan amb la mateixa posició com en un desplaçament.	Ordenació tenint en compte el color i la mida, en un munt.	Afirma que hi ha més mandarines que fruites però rectifica quan se li anomena la resposta de l'altre nen.
Els 4 fantàstics 8 anys i 3 mesos	Afirma que el xurro té més quantitat perquè és més allargat.	Afirma que és la bola que pesa més perquè és més arrodonida i compacta.	Afirma que les palletes són igual de llargues, miris com les miris són iguals.	Ordenació de més gran a més petit ja que així queda més polit.	Confirma que hi ha més fruites que mandarines ja que totes són fruites, tan les mandarines com les pomes.
Caipirinha 8 anys i 7 mesos	Afirma que la bola té més quantitat perquè té més volum.	Afirma que la bola té més pes ja que és més gran i conté més plastilina.	Nega que siguin iguals, tot i no tenir una justificació.	Ordenació de les peces per colors.	Sap contar, sap distingir i quan se li fa la pregunta, no ho sap respondre, però ho intenta de reflexionar.
Plastifica't 8 anys i 7 mesos	Afirma que el xurro té més plastilina perquè té més volum.	Afirma que la bola té més pes ja que està més compresa.	Nega que sigui iguals en el moment del desplaçament de les palletes.	Ordenació en munts segons la mida i la forma, al realitzar la foto col·locar sobre de cada munt les peces de color vermell.	Afirma que hi ha més mandarines tot i que després corregeix l'error a l'hora de la justificació.
On fire 9 anys i 7 mesos	Confirma que totes dos formes tenen la mateixa quantitat de plastilina que només varia la forma.	Afirma que el xurro pesa més que la bola sense una justificació molt lògica.	Afirma que les dues palletes sigui igual de llargues tot i en el moment de desplaçar-les.	Ordenació segons forma i color perquè creu que així queda més divertit.	Confirma que hi ha més fruites que mandarines pel fet que les mandarines pertanyen al grup de les fruites.
Forma de vida 9 anys i 9 mesos	Confirma que tenen la mateixa quantitat i que, tot i varia la forma sempre tindrà la mateixa quantitat.	Confirma que les dues formes tenen el mateix pes, ja que si tenen la mateixa quantitat de plastilina també ho tindran del pes.	Afirma que totes dues palletes són igual de llargues que encara que es desplacin tindran la mateixa mida.	Ordenació segons la forma i la quantitat de cada forma (de més peces a menys).	Confirma que hi ha més fruites perquè les pomes també són fuites i si les contem dona que hi ha més fruites.
Pirineus 10 anys i 0 mesos	Confirma que totes dues formes tenen la mateixa quantitat de plastilina.	Confirma que les dues formes tenen el mateix pes.	Afirma que les palletes tenen la mateixa llargada encara que es moguin de posició.	Ordenació segons la mida a la vegada que hi ha un orde de forma i també de color.	Confirma que hi ha més fruites que mandarines.

2. D’acord amb la perspectiva piagetiana, l’adquisició de diferents nocions operatòries, com les diferents conservacions (quantitat, massa, pes, volum, longitud, entre altres) o la classificació lògica, es podrien considerar “pre-requisits” per a la construcció de coneixements escolars durant l’etapa de primària. Busca informació d’aquest punt (recorre a la web o a d’altres fonts, però tinguis cura del lloc d’on extreus la informació) i reflexiona sobre les implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

La teoria de Piaget divideix el desenvolupament cognoscitiu en tres estadis evolutius:

1r Estadi (0-2 anys)

Intel·ligència sensoriomotriu: Com a resposta als estímuls ambientals, l’infant adquireix habilitats motòriques encara que no pugui representar el món internament. L’infant, mitjançant l’activitat, construeix subestructures cognitives que ajudaran en el desenvolupament perceptiuintel·lectual posterior.

2n Estadi (2- 11 anys)

Intel·ligència representativa mitjançant operacions concretes:

- Pensament preconceptual o simbòlic (2- 4 anys): Piaget defensa que aquest procés representacional és motòric. És quan es comença el desenvolupament de l’habilitat per usar símbols, distingeix el significant i el significat, i s’inicia amb el joc simbòlic.

- Pensament intuïtiu (4-7 anys): Hi ha una dominació en les funcions cognoscitives dels processos de percepció per sobre dels processos de pensament. Hi ha una evolució en quant al vocabulari, memòria i imaginació, que ens mostra noves estructures i habilitats cognoscitives. Encara no s’ha desenvolupat el concepte de conservació i reversibilitat, ja que el seu pensament és irreversible, és a dir, una vegada dividim un objecte perd l’habilitat per pensar en aquest com un tot; també és estàtic, pensa en els objectes com si tinguessin estats permanents; i, finalment, podem dir que és “egocèntric” en el sentit de que és incapaç de posar-se al lloc d’un altre.

- Operacions concretes (7-11 anys): Adquireix el pensament operacional (una operació és una acció representada mentalment i que obeeix a certes regles lògiques d’organització i forma sistemes integrats amb altres operacions, amb altres estructures). Els infants poden reproduir al seu cap el que abans havien de fer a través d’accions externes, poden realitzar activitats mentals o operacions en reacció als canvis ambientals. Segons Piaget, les operacions cognitives lògiques que els infants poden realitzar en aquest estadi són:

Classificació: L’infant adquireix l’habilitat d’agrupar objectes en classes, encara que no coincideixin en totes les característiques, però es reconeixen els objectes en funció de les seves semblances i diferències.

Ordenació: Consisteix a saber relacionar objectes dins d’una mateixa sèrie en funció d’alguna diferència que hi hagi entre ells. Per exemple, ordenar de major a menor alguns objectes, on s’ha de saber distingir-ne les mides i col·locar-les tenint en compte la prioritat.

Conservació:

Els infants d’aquesta edat perceben que els objectes es mantenen per molt que la seva aparença pugui variar. Piaget ho comprova en un experiment, un dels seus més famosos, que consisteix en:

1- Omplir 2 basos d’aigua iguals

2- Bolcar l’aigua d’un got en un recipient alt i estret

3- Preguntar al nen quin dels dos té més aigua

Els nens menors de 6 anys diuen que el got té més aigua perquè és més alt; els que en tenen 7 o més, afirmen que tenen la mateixa quantitat.

Aquesta capacitat de percebre la conservació permet suposar que l’infant, com Piaget anomena, ha aconseguit la descentració, que és l’habilitat per familiaritzar-se amb més d’una faceta d’un objecte, situació o esdeveniment, el que li permet ser més flexible en les respostes que doni a la seva realitat externa.

Aquesta descentració duu a nivells de consciència que permeten percebre estats emocionals d’altres i superar l’egocentrisme que l’infant havia adquirit en el pensament intuïtiu.

Les operacions concretes són reversibles. Aquest aspecte deixa a l’infant sumar mentalment els membres de la seva classe representats en pupitres i, després, restar-hi els nens que són absents, per veure quants nens hi ha a la classe en aquell instant, encara que aquesta operació només es pot realitzar amb objectes tangibles, ja que la capacitat de manejar situacions hipotètiques sorgeix al següent estadi.

3r Estadi (a partir de 12 anys)

- Operacions formals

Apareix el pensamentformal o hipotètico-deductiu. Els infants són capaços de realitzar raonaments formals sobre un nivell d’abstracció. Assoleixen el pensament formal que els permet pensar lògicament sobre problemes abstractes, per la qual cosa han de saber deslligar la forma del raonament del seu contingut.

Implicacions educatives de la teoria piagetiana en l’educació primària.

Tenint en compte les teories de Piaget, cal dir que tot professorat ha de tenir en compte el desenvolupament evolutiu dels seus alumnes i les diferents necessitats d’aquests en els aspectes cognitius, socials, motrius i afectius. Aquests aspectes són molt importants per la preparació de les activitats del mestre, per saber com fer-les, quan, si són adients a l’edat,... S’han de saber relacionar els instruments i coneixements pedagògics i didàctics amb el desenvolupament de l’infant.

Pràctica 2.- Evolució de l'expressió gràfica: el dibuix i l'escriptura

EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	x
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	Ulls, celles, pestanyes	Pupil·les
3	Nas (forats del nas?)	Nas	forats
4	Boca (dos llavis?)	Boca i llavis
5	Orella	x
6	Cabell, cap cobert per barret	x	barret
7	Coll	x
8	Cos	x
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	x	Ben units, cap amunt
10	Colzes		x
11	Mans	x
12	Dits: nombre correcte de dits?	x	4 dits
13	Cames: bidimensionals?	x
14	Genolls		x
15	Peus: bidimensionals?	x
16	Perfil		x
17	Bona proporció		x
18	Roba: quantes peces?	1 i sabates unides a les cames

Observacions:

11:17 comença a dibuixar línia terra a baix cara ulls nas boca orelles arracades cabell, trenes cos- vestit cama i peu amb sabata,  cama i peu amb sabata *ha esborrat la 1a cama i l'ha tornat a dibuixar mà esquerra, ma dreta  frases que diu la persona objecte a la mà  ha retocat el vestit 11:22 acaba de dibuixar i comença a pintar (pressionant molt) vestit cames braços llavis cabell llaços del cabell gomes de les trenes cara arracades tornar a dibuixar, una casa al voltant, amb teulada taula amb cadires a la dreta taula sense cadires a l'esquerra torna a pintar, la taula sense cadires, sense pintar potes les potes de la taula amb cadires potes de la taula sense cadires pinta la taula amb cadires pinta cadires de colors pinta teulada groga

torna a dibuixar, dibuixa núvols tres sols al mig un sol gran a la dreta amb ulls, nas i boca dibuixa la cara als altres sols dibuixa la cara als núvols torna a pintar pinta 2 núvols pinta casa verda *borra una frase i pinta per damunt, torna a dibuixar la frase damunt continua pintant la casa pinta núvol blau fosc pinta boques dels sols i del núvol continua pintant el núvol blau fosc pinta els 3 sols *es para a fer punta per traure el grafit del llapis pinta el sol difuminant el grafit amb el dit no li queda bé i l'acaba pintant amb el llapis 11:45 va al lavabo 11:50 pinta el cel pinta el terra 11:53 acaba el dibuix  Ha tardat 36 minuts en total

EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.		x
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.	x
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.		x
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.		x
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.		x
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.
7	Irregularitat en la mida de les lletres		x
8	Omissió d’accents i punts.	x
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.		x
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.		x
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.		x
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.		x
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.		x
14	La escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.		x
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.		x
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.		x
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.		x
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.	x
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.		x
20	Pressió gràfica excessiva.	x
	TOTAL	4	16

Observacions:

11:56 comença escriure

12:19 acaba d'escriure    
 

INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

RESULTATS  DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: __7 anys i 10 mesos_

Ma utilitzada: __X__ Dreta ______ Esquerra

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: _36__ Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: ____23__ Minuts

 

Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

La Cristina ens ha fet un dibuix on hi veiem la seva professora dins d’una aula i el paistage exterior. La pintat tot amb diferents colors. Ha desenvolupat el dibuix espontàniament, dibuixant només alguns elements i pintant-los i després n’ha anat afegint i pintant; no tenia el dibuix clar des d’un principi.

Dins la classe hi ha la professora i les taules, i al cel trobem 4 sols acompanyats de 3 núvols.      
 

ESCRIPTURA:

Podem dir que la cal·ligrafia està ben desenvolupada i segueix un línia horitzontal recta amb un interlineat bastant regular. Excepte els marges, que es redueixen cap a l’interior cada cop més. No utilitza punts ni comes, hi produeix faltes ortogràfiques perquè escriu tal com es pronuncien les paraules.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL (relacionades amb la realització de l’activitat pràctica i la lectura dels articles):  
 

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats:

• Dels 6 als 8 anys:  En el cicle inicial de la primària, els nens dibuixen encara de manera molt esporàdica. Agafen el llapis i comencen a dibuixar allò que els i bé. El seu personatge fantàstic preferit, alguna amiga, els pares, professors... No hi ha molta preocupació a fer els detalls de la persona, més aviat es basen en tot el conjunt del dibuix. Tots els elements que apareixen al dibuix tenen algun significat.
• Dels 8 als 10 anys: Amb aquesta edat ja comencen a ser més conscients de les proporcions i formes que te la realitat. Es decanten per dibuixar personatges fantàstics o herois que els atrauen. Apareixen detalls més aconseguits, com els dits de les mans, les orelles... i si no els dibuixen, normalment, saben raonar el perquè.
• Dels 10 als 12 anys: En el cicle superior, ja tenen total domini d’allò que estan reproduint. Pot haver més facilitat o no a l’hora de dibuixar però les proporcions i mides s’adapten bastant més a la realitat. Es deixen endarrere tòpics en el dibuix que fins ara s’havien utilitzat, per exemple la ratlla a la part inferior del paper i que tots els elements del dibuix sortien d’allà. 
 

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs edudors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

És molt important que els més petits s’expressin a partir del dibuix, ja que encara són massa petits per poder transmetre-ho amb el llenguatge i a vegades ni ells saben molt bé com fer-se entendre. Tenen la virtut de plasmar inconscientment allò que els provocar temor, tot el que els  preocupa o simplement allò que més els agrada.

A partir de l’estudi dels dibuixos podem veure si hi ha algun problema amb la relació del nen i la família, o si te algun tipus de trauma...  
 

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés? 

Des del nostre punt de vista, creiem que tot influeix. El que influeix directament són els factors hereditaris, en quant a l’habilitat que un nen té per escriure innatament. Però després influencia el context escolar i la cultura. Un infant pot tindre l’habilitat d’escriure millor que altres, però si això no es potencia, no es cuida o no es practica, segurament perdrà l’habilitat o anirà endarrerit respecte a un altre que, encara que li costi, hi practiqui diàriament.

El sistema educatiu és diferent a tots els llocs del món, per no parlar dels països subdesenvolupats, on, si van a l’escola, aprenen el suficient per viure. Per tant, el paper d’un mestre també és fonamental. Un mestre ensenya i ajuda a l’infant a escriure, i l’ha de motivar perquè continuï escrivint i esforçant-se perquè cada dia l’hi surti millor.

 

2ª Part de l’activitat:

a) Posta en comú, dels nostres resultats, amb els dels altres grups.

Anàlisis dels dibuixos dels altres grups:

GRUP “El racó dels somnis” 7 anys i 11 mesos: Nena. Amb bona proporció del cos, amb dents, coll, cabell, no ha fet els dits (un gargot), sabates de talo i no el va pintar. Nomes apareix  la figura humana i res més. Temps: 5 minuts.

El text és molt rebuscat i no acaba transmetin cap missatge, és una espècie d’embarbussament. No te cap punt ni coma, lletra lligada, sense marges però escriu horitzontalment correcte. Temps: 10 minuts. Dretana  
 

Grup “Els 4 fantàstics” 8 anys i 2 mesos: Nena. En el dibuix apareix una noia amb un llarg coll, melena llarga, mans amb els 5 dits, botes amb cordons i remarca que la faldilla de la nena ha de tenir volants. Les parts del cos que no dibuixa les justifica. Temps: 15 min

El text està bastant recte però hi ha paraules més grans que altres. Ha ficat alguns signes de puntuació però no ha accentuat. Lletra lligada amb una mica de marges inclinats. Escriu tal com es pronuncien les paraules. Temps: 5 minuts aproximadament. Dretana  
 

Grup “Plastifica’t” 8 anys i 7 mesos: Es una nena. Va detallar més la cara, amb ulls, nas i boca i en canvi el cos es mes esquemàtic. No marca el coll però si les mànigues i conta els 5 dits de les mans. No va voler pintar-lo. Temps: 3 minuts.

Far una lletra petiteta i empegada, dubtava a l’hora d’escriure. Lletra lligada, de cal·ligrafia. Posa algunes comes quan fa una enumeració i posa punt final. Fa faltes d’ortografia. Temps: 13 minuts. Dretana  
 

Grup “Caipirinha” 8 anys i 7 mesos: Nen. Dibuixa un Son Goku quan se li diu que faci el dibuix d’una persona. Fa les mans tancades, te ulls, boca,… Temps: 3 minuts

Al text ens explica la historia del personatge fantàstic que ha dibuixat. Ha respectat els marges a l’esquerra però no a la dreta. Fa la lletra bastant recta i escriu en horitzontal, te una lletra una mica propi. Hi ha frases gramaticalment incorrectes però també s’autocorretgia. Temps: 18 minuts.  Dretà.    
 

Grup “On Fire” 9 anys i 7 mesos: Nen. No va voler pintar i s’amaga el dibuix mentre el feia. Va dibuixat un nen i núvols amb cara. La persona està ben figurada, amb ulls i ulleres, nas, boca excepte les orelles. També dibuixa les mans amb els 5 dits i cinturó. No pressionava gaire i el paper en vertical. Temps: 10 minuts.

Hi ha moltes faltes d’ortografia (confon la v per la b). Respecta els marges i ha firmat. Lletra lligada i te alguns trets propis. Temps: 6 minuts. Dretà  
 

Grup “Forma de Vida” 9 anys i 10 mesos: Nena. Ha dibuixat una princesa. El cap amb proporció del cos es molt gran però molt ben detallat amb ulls, galtes, llavis…però només una Orella perquè l’altra esta amagada amb el pèl. Ha dibuixat coll però es una mica estrany. Podia pintar però no va voler. Temps: 9 minuts.

El text esta ben redactat,la lletra bastant cal·ligràfica però molt bona,escriu de manera ordenada i recta. Utilitza punts i comes. Tots els punts de les “i” son cors. Temps: 12 minuts. Esquerrà  
 

Grup “Pirineus” 9 anys i 11 mesos: Nen. Va dibuixar un nen també i el va detallar molt, amb ulls, nas, boca, orelles. El va vestir amb una samarreta amb un dibuix d’una calavera. Va ficar tots els dits de la mà. No va pintar tot i que tenia colors. El dibuix centrat i petit. Temps: 6 minuts.

Text no massa llarg, es sentia una mica cohibit. Feia faltes d’ortografia perquè va escriure en català i es de família castellana. Lletra lligada. Però poc entenedor. Temps: 12 minuts. Esquerrà              

    b) Redacció de l’informe de final de pràctica.    Comparant els dibuixos dels nostres companys amb el nostre, ha set l’únic que ha estat pintat, tot i tenir la nena més petita de la pràctica. A l’hora d’escriure i raonar el dibuix es nota la diferència d’edat ja que els nens de 9 anys ja comencen a utilitzar els punts i les comes, així com saber raonar i saltar d’un tema a un altre.