Pràctica 1.- Orientacions teòriques

A)   Preguntes entorn al vídeo i les lectures

     1.Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.

SITUACIÓ	HABILITAT/S MOSTRADA/ES	DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT
Tot passejant pel bosc	Jugar a empaitar Domini del llenguatge	Psicomotriu Cognitiu Social
De picnic amb la Sue i el Ryan	Interpretació d’imatges en funció de la seva apetència.	Cognitiu  Social
Conduint un cotxe	Ho aprèn als  7 anys i no controla l’espai, tot i que l’aprenentatge es prematur.	Cognitiu Psicomotriu
Interaccionant amb el gos	Es comporta malament ja que li salta a sobre, però després es disculpa.	Socioafectiva Personalitat
Amb els monstres	Por, sent temor però després aprèn a fer el que fan els monstres.	Cognitiu Socioafectiu Comunicatiu
Amb el telèfon	Agafa el telèfon però no contesta en un principi. No sap d’on prové la veu però després comença a respondre.	Comunicatiu
Trobada amb la Jeanine	Se’n recordava del que l’hi havia dit per telèfon. Record d’un fet passat.	Psicomotriu Lingüístic
Jugant amb la consola	Rapidessa per aprendre les normes del joc.	Psicomotriu
Aprenent a trencar avellanes	Agafa pedres rodones per a trencar-les, duu a terme una repetició del vídeo que l’hi ha ensenyat anteriorment.	Cognitiu Socioafectiu
Aprenent a fer un tall amb una pedra	Habilitat per fabricar eines, tirant una pedra sobre una altra.	Cognitiu
Ensenyat a la Tamuli	Sap ensenyar, a partir d’exemples, tot el que ha aprés a la seva germana Tamuli.	Socioafectiva
Passeig final pel bosc	Reflexió i es mostra satisfet i tranquil.	Socioafectiva

2.En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?  
Podem destacar varies dimensions com la de la comunicació o llenguatge, la socioafectiva i la cognitiva. Amb l’ajuda dels educadors aconsegueixen entendre un idioma, en aquest cas l’anglès,  i fins i tot saben dir alguna paraula, o si més no, comunicar-se a traves de repeticions, signes, moviments, jocs...   


3.Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien? 
Es correspondrien amb la d’un nen d’entre 3 i 5 anys, però hem de tenir en compte que hi ha algunes activitats que serien més ven assumides per un nen més gran com per exemple la de conduir un cotxe    


4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?  
Si que te un sostre, ja que poden arribar a assolir cert coneixements i formes de comunicar-se però no disposen de la nostra capacitat mental, i per tant arribarà un moment en el que no sabran com seguir desenvolupant-se.    Per exemple, poden saber alguna paraula d’algun idioma però mai seran capaços de mantenir una conversa gramaticalment correcta com un ésser humà.

5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta. 
Clar que les ha modificat. Han deixat d’aprendre maneres de viure en un entorn salvatge a tenir d’adaptar-se a llocs més reduïts i ser instruïts per humans, aprenent una altra vessant de la comunicació i el llenguatge.

6.Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural? 
En un principi pensem que es trobarien perduts, tot i que certes competències apresses, per exemple trencar avellanes o crear armes, els hi facilitarien la supervivència. Al llarg del temps oblidarien aquelles coses que no els són útils per subsistir i els seus instints d’animal  tornarien a brotar, adaptant-se d’aquesta manera a l’entorn salvatge que els rodeja.    


7.Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?  
En part no els vulnera, ja que no reben cap maltractament ni agressió física, però des d’una altra perspectiva podríem dir que si. Els estudis que fan amb els bonobos modifica les seves conductes animals i els priva de ser lliures i créixer entre els seus.

        B) Preguntes de reflexió final: 

• L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta. 

Els investigadors se l’han plantejat des de la perspectiva genetico-constructivista de Piaget, ja que aquesta es concentra en els processos que permet a l’ésser humà conèixer, entendre i pensar. També perquè incideix en les representacions internes i mentals que te la persona respecte al món que l’envolta. El que estudia Piaget és la manera con processem la informació.

• Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.    

Els bonobos aprenen el que els ensenyen els investigadors (jugar a la consola, parlar, trencar avellanes...) i després desenvolupen les competències apresses. Per tant, seguint la teoria de Vigotsky, primer hem d’aprendre per poder, posteriorment, desenvolupar-nos. 

• Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?  

Gràcies a l’estudi, no totalment necessari però sí important, ens adonem que si hi ha diferències entre els homes i els animals, ja que aquests no tenen les mateixes capacitats intel·lectuals que nosaltres.