miércoles, 22 de diciembre de 2010

Pràctica 5.2. - La construcció de la identitat infantil

Imagian-t’ho...
-       Com serà la seva família?
-       Quin caràcter tindrà?
-       Com vestirà?
-       Què sabrà fer?
-       Què li agradaria fer?
-       Com serà el seu grup d’amistats?
-       Què estudiarà?
-       De què treballarà?

Preguntes entorn a la transparència
·      Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres.
L’Àngels ha pensat que era una nena, en un entorn familiar de classe mitjana on els dos pares treballen. La nena vestirà arreglada, tindrà un caràcter passiu i li agradarà la música. En el seu grup d’amics hi ha tant nois com noies d’una situació similar a la seva. Estudiarà cant i es dedicarà a aquest món, en una banda musical.
La Laura ha pensat que serà un nen, nascut en un  àmbit familiar amb una economia de classe mitjana amb el pare i la mare treballant. Anirà ben vestit perquè és un dels temes que li preocuparà ja que serà molt presumit, cuidat i net. Es relacionarà més amb grups de noies que de nois. Estudiarà belles arts per en un futur ser professor de disseny de moda.
La Lídia ha pensat en una nena de classe mitjana, però amb dificultats econòmiques ja que són família nombrosa. Vestirà bé però sense cap luxe. Aprendrà a realitzar tasques domèstiques, ja que el seus germans són nois més petits i es neguen. Les seves relacions d’amistat seran mixtes i variades. Estudiarà un cicle d’administració per treballar en una empresa.

·      Expliqueu-vos els arguments i/o els dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar una “bona resposta” en els diferents ítems.
En un primer lloc no sabíem si fer referència a un sexe amb concret, però al respondre preguntes com a que es dedicaria i tot ens hem vist “obligades”. Ens hem adonat al acabar, que totes hem triat mes o menys, situacions dins de famílies d’una economia estable, ja que és on ens trobem nosaltres. Per lo altre, no hem tingut dificultats.

·      Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips “sexistes” en les identitats assignades?
En el primer cas no hi ha elements sexistes, ja que és una forma de vida molt comuna avui en dia i tant un noi com una noia es pot trobar en la mateixa situació.
En el segon cas, podem dir que no segueix un model d’identitat tradicional  per tractar-se d’un noi, ja que les seves qualitats s’atribuirien a una dona en la societat actual. Al llegir la descripció d’aquest, es podria interpretar que es homosexual pel seu caràcter, per com vesteix, pel que estudia i pel seu futur treball, però en cap moment és diu que ho sigui.
En el últim cas, trobem el tradicional model de gènere atribuït a una dona. Ha de tenir cura de la llar i dels seus germans petits, sense que ells facin gran cosa.


Per a avançar ...
·      Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta
Sempre s’han atribuït uns elements per cada sexe, és a dir, a les nenes des de ven petites se’ls regala i se les fa jugar amb nines, a cuinar, a planxar, a jugar a pares i maners... en canvi, els nens se’ls hi regala ninos per lluitar, coxes, etc. aquest és un dels fets que provoquen la societat i que produeixen desigualtats entre gèneres, i com a conseqüència d’això, quan els infants es fan grans ja van encaminats cap a un estil de vida, on dependrà la seva feina al món laboral, el paper que tindrà en la família, etc.
Amb això volem dir que som nosaltres, els futurs educadors, o bé els pares o familiars els que haurien de rectificar aquest fet. Pel fet que sigui nen o nena no els hi tenim que atribuir uns elements, sinó que ho tenim que generalitzar, col·lectivitzar.
Si cadascú de nosaltres rectifiques aquest fet, també aconseguiríem eliminar la violència de gènere, on les persones més perjudicades són les dones, i on els homes són una minoria casi bé invisible.  
En l’actualitat ja no es tracta d’un tema tabú, ja que s’estan oferint moltes ajudes, campanyes i publicitat de conscienciació per les víctimes i per la societat en general. El fet d’impulsar que les víctimes reconeguin el maltractament ha fet que el percentatge augmenti i deixi de ser un tema del que ningú se’n preocupava.
Per desgràcia, les xifres cada vegada augmenten més i és la violència masclista la que predomina exageradament respecte la violència feminista que és una minoria.
Hi ha diferents tipus de violència, encara que la física i la psíquica són les més destacades.

·      Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
En l'àmbit escolar, hem de tenir en compte la font d'aprenentatge dels nens, que són els llibres. En les imatges i textos que contenen els llibres, segons un estudi que hem realitzat a la UdL, apareixen molts més personatges masculins que no pas femenins i, si mirem la funció que hi tenen, els homes es centren en temes com la guerra, la violència, la política, el poder de la religió,.. En canvi, les dones apareixen relacionades amb temes com la llar, els infants, la religió en el sentit dels valors que transmet,...
Aquest àmbit és molt important, ja que els infants treballen dia a dia amb els llibres, i el seu contingut, encara que no ho sembli, pot influenciar amb el desenvolupament de la seva identitat, juntament amb tot el context que envolta l'infant: la família, els companys/es i amics/es, professors, mitjans de comunicació, publicitat,..
La identitat es fa visible a través de l'aprenentatge dels rols de gènere, és a dir, a  través d'aquells comportaments pels quals l'individu es comporta segons el model preestablert respecte al que la societat considera el què és ser un home o  ser una dona. Durant molts anys qualsevol desviació del model normatiu ha sigut penalitzada, excloent a les persones que han mostrat aquest el comportament contrari al "que li pertoca"; actualment, aquest fet va evolucionant, però tampoc no és del tot acceptat.
La identitat de gènere fa que ens sentim, percebem i ens identifiquem com persones bàsicament femenines o persones bàsicament masculines en relació al que la societat entén per masculinitat o feminitat. Per això és important que els infants adquireixin uns rols de gènere flexibles, perquè no hi hagi tantes diferències entre homes i dones. Els models de gènere, que per als infants serien els pares, les mares, professors/es, televisió, música,...  haurien d'influenciar als infants en el sentit de que no per ser un nen o una nena hem de fer activitats relacionades amb els models tradicionals de gènere (la dona atribuïda a la llar, als infants,..., i l'home a la lluita, a la construcció, a la protecció,...). Han de ser els models de gènere els qui trenquin amb aquest model tradicional per acabar amb les desigualtats.


jueves, 16 de diciembre de 2010

Pràctica 5.1.- DESENVOLUPAMENT AFECTIU, SOCIAL I DE LA PERSONALITAT

UNA CLASSE DIVIDIDA
Una classe dividida, produïda i dirigida per William PETERS, Charlie COOB i Diana EDMONS, per a la WGBH Educational Foundation (Boston, USA). Yale University Films.1985. Color. 55 minuts.
El documental ens mostra tant la posada en pràctica com els resultats d’un exercici sobre discriminació fonamentat en el color dels ulls, en dos grups diferents: en primer lloc amb infants de 3er grau (9 anys); i en segon lloc amb treballadors adults del sistema penitenciari de l’Estat de Iowa, durant un Taller de relacions humanes d’un dia de duració.
Per als nostres propòsits, només treballarem amb l’exercici que es va proposar als infants de primària.

Preguntes a debat:
En el reportatge tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.
§  Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
Un cop la professora va dir que els nens i nenes amb ulls blaus eres superiors aquests van sentir-se amb més poder que els seus companys, deixant de banda que fossin amics o no. Eren tractats amb més privilegis i això els feia sentir bé. D’altra banda, els infants amb els ulls marrons estaven tristos i es sentien menyspreats, fins i tot tenien ràbia a la professora, perquè els estava tractant amb inferioritat i no tenien cap dels privilegis dels seus companys.

§  Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
Aquest cop són ells qui és senten amb superioritat i tornen a estar contents de ser “els més intel·ligents”, i “els més guapos/es”. De repent s’obliden de que eren ells els que l’altre dia eren tractats de manera discriminant, i tornen a guanyar confiança i poder envers la resta de la classe. Fins i tot, aquesta autoconfiança que els hi sap transmetre la professora, fa que realitzin amb més agilitat i rapidesa les activitats de classe, comparant els resultats amb el dia anterior.

§  Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
Quan se’ls hi diu que els havien enganyat, i que ara són ells qui estan per sota de la resta, són capaços d’entendre com s’havien sentit els seus companys i és aquí quan s’adonen que no és bonic tractar d’aquesta manera a ningú.
Amb un moment obliden les bones sensacions que havien obtingut el dia anterior, i el mal estar i la tristor són els protagonistes de les seves cares.

§  Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i desprès de l’experiència?
En aquest aspecte es nota molt quan el grup de nens que treballa és el privilegiat o, al contrari, el grup discriminat. Les activitats que realitzen durant l’experiència obtenen resultats pèssims, amb dificultats per aconseguir-ho i baixen el nivell que tenien ja assolit. En canvi, després, quan se’ls torna a tractar amb normalitat i motivació els alumnes reaccionen de manera molt favorable i realitzen les activitats amb molta més  rapidesa i eficiència.
Això és deu a que si la professora els hi recorda constantment que són inferiors i pitjors que la resta, ells s’ho acaben creient i el seu estat anímic decau, en canvi, de l’altra manera els infants és senten motivats i amb totes les possibilitats necessàries per aconseguir el millor resultat.

§  Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:
-            Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?
El pas del temps no va fer oblidar a cap d’aquells alumnes, ara adults, aquella “prova” que els hi va ficar la seva professora a  primària. Segons els testimonis, recordaven amb precisió totes les sensacions que van experimentar, aquell sentiment de inferioritat i no poder tirar endavant sense ser jutjat. A la llarga, aquell mal tràngol, és va convertir en una experiència favorable per la seva vida quotidiana.

-            Va servir per canviar alguna cosa?
Si, ja que van aprendre a tractar tothom amb la mateixa igualtat. Que no tot depèn d’un color d’ulls, de cabell o de pell. Sentir aquesta discriminació en la seva pròpia pell els va fer adonar que ningú es mereix ser tractat  inferiorment només perquè sigui d’una altra raça.

-            Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?
En general reaccionen de manera positiva, basant-nos en l’historia d’una de les noies que te un amic de color i està encantada amb la seva personalitat i manera de ser.
Amb això traiem la conclusió que abans de jutjar algú l’has de conèixer. Perquè a ningú l’hi agradaria sentir-se inferior, i molt menys si no ha fet res per a merèixer-s’ho.

Pregunta de reflexió final:
§  Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
Com podem veure en aquest vídeo , la prova que fa la professora és un bona manera per ensenyar als nenes que no s’ha de discriminar a les altres persones ja sigui perquè són de diferents colors, raça, cultura, etc. però, una altra manera de ensenyar-los-hi seria fer una taula en una cartolina com la que es mostra a continuació.


Qualitats bones
Qualitats dolentes
Josep


Samira


Laura


Hasan


Àngels


Lidia


Mohamed


Mireia


...




Dintre del quadre, corresponent a la persona, s’haurà d’escriure el número que correspon a la qualitat, tant bona com dolenta, que es vulgui triar.
Qualitats bones
1.                  Ajuda als seus amics
2.                  Defensa al qui té problemes
3.                  Comparteix les seves coses
4.                  És sincer, diu la veritat encara que això el pugui perjudicar
5.                  Demana perdó
6.                  Col·labora en les feines i tasques que té assignades
7.                  És responsable del material que li deixem (llapis, pinzells, etc.)
8.                  Té cura de la seva higiene personal (dutxar-se, rentar-se les dents,...)
9.                  No s’enfada tot i tenir motius
10.              Una cosa no li agrada, però es controla la llengua (no contesta)
11.              Reflexiona abans d’actuar
12.              Té la seva tenda o habitació ben endreçada
13.              És puntual
14.              Compleix amb les seves obligacions o amb el que li demanem
15.              S’esforça amb les coses, encara que li costin
...
Qualitats dolentes
1.                  manques de respecte (p.ex. burlar-se d’algú)
2.                  manques de consideració (fer coses tot i saber que molesten a algú)
3.                  insults
4.                  picar o fer mal
5.                  contestar malament (tant als adults com als amics)
6.                  maltractar animals
7.                  parlar malament d’un altre nen o organitzar complots contra ell
...
Cada qualitat bona sumarà un punt, i cada qualitat dolenta en restarà un altre.
Al final de cada dia, o bé al final de la setmana, es farà un recompte de les qualitats, i d’aquesta manera es veurà que tant la raça negra com la raça blanca, o la cultura a la qual pertanyin, etc. no té res a veure. Amb això vull dir que podran veure que a les persones no se’ls ha de discriminar per la raça, color, cultura, etc. sinó segon el comportament d’aquestes.
Cada dia o bé un dia de la setmana s’avaluaran aquestes dades conjuntament amb tots els alumnes de la classe i cadascú dirà la seva opinió.

viernes, 3 de diciembre de 2010

Pràctica 4. Desenvolupament comunicatiu i lingüístic


Realitzarem la pràctica amb un nena o un nen d’edat escolar i li demanarem que faci les següents activitats.
1.- Primera part:
Definició de les paraules: gos, aigua, flor, televisió, plàtan, amic i escola.
Valoració de l’evolució semàntica a partir de l’anàlisi de les definicions: de les característiques del significat de les paraules i el tipus de termes utilitzats.
2.- Segona part:
2.1 Lectura d’un text narratiu en català i en castellà.
Primer li demanarem que faci la lectura en silenci i després en veu alta.
Anàlisi de l’evolució de la velocitat lectora en català i en castellà
2.2 Explicació de les narracions que han llegit en català i en castellà.
Anàlisi de l’evolució dels elements lingüístics morfològics (noms, adjectius, pronoms, adverbis, formes i temps verbals, gènere i nombre) i sintàctics (oracions completes, simples o compostes, amb nexes d’unió, coordinades, subordinades...)
Anàlisi de la comprensió del text: és correcta la comprensió?, el contingut és adequat?, les idees del text són principals, secundàries, altres?, l’estructura narrativa és correcta?...
Valoració de l’evolució del llenguatge. Presentació dels resultats en un informe.

PRIMERA PART.
FULL DE REGISTRE: DESENVOLUPAMENT SEMÀNTIC
NOM I EDAT DE L’INFANT: Cristina – 7 anys i 10 mesos

DEFINICIONS

GOS: és un animal
AIGUA: serveix per beure quan tenim set
FLOR: és un ésser viu
TELEVISIÓ: serveix per mirar
PLÀTAN: és una fruita
AMIC: és un nen que ens fa companyia
ESCOLA: és una acollida per nens

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI DE LES DEFINICIONS:

GOS
AIGUA
FLOR
TELEVISIÓ
PLATAN
AMIC
ESCOLA
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
SI
NO
Trets
Perceptius

x

x


x

x
x

x

x

Funcionals


x
x


x
x


x
x

x

Contextuals


x

x

x

x

x
x


x
Afectius


x

x

x

x

x
x


x
OBSERVACIONS: Ha tingut dificultat ha l’hora d’explicar algunes paraules, com aigua, televisió i amic. Ens ha demanat una mica d’ajuda. Les definicions són molt genèriques i curtes.

SEGONA PART
Lectura i comprensió dels textos:

Català: "De que l'Alicia feia bombolles pero va fer una bombolla molt gran i va anar capa munt al cel pero l'Alicia es va preguntar ? sort que a aquesta alsada no hi ha papallones"

Castellà: "el Topo Timoteo se quedo atrapado en el zarzal"

TEMPS EMPRAT EN LA LECTURA: català: 6 min - castellà: 5min.
CÀLCUL DE LA VELOCITAT LECTORA: català: 83 paraules/minut - castellà: 71 paraules/minut
PAUTA D’OBSERVACIÓ DE LA COMPRENSIÓ LECTORA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
SI
NO
SI
NO
Domini de l’estructura narrativa

x
x

Idees principals

x

x
Idees secundàries
x


x
Repetició de les idees

x

x
Coherència en la seqüència del relat

x
x

Interpretació personal del text
x


x

OBSERVACIONS: en català ha tardat una mica més en llegir el text que en castellà. Però a l’hora de la comprensió lectora, en català, utilitza les idees secundàries i interpreta el text personalment, en canvi, no fa servir les idees principals, no domina l’estructura narrativa, repeteix les idees i no hi ha coherència en la seqüencia del relat.
En castellà, domina l’estructura narrativa i hi ha coherència en la seqüencia del relat, però no fa servir ni les idees principals, ni les secundàries, tot i que no repeteix les idees. No interpreta personalment el text.

PAUTA D’OBSERVACIÓ DE L’ANÀLISI MORFOSINTÀCTICA
NARRACIÓ
CATALÀ
CASTELLÀ
Si
No
Si
No
Substantius
X

x

Adjectius
X


x
Adverbis
X


x
Pronoms
X

x

Concordança gènere
X

x

Concordança nombre
X

x

Ús de formes verbals
X

x

Coherència temps verbals
X

x

Errors de sobrerregulació

x

x
Redundància

x

x
Oracions completes

x
x

Oracions compostes
x


x
Coordinades




Subordinades




Comparatius: major, menor...

x

x
Metàfores

x

x
...





OBSERVACIONS: en català nosaltres escriuríem “va dir:” “sort que...”, en canvi, la Cristina diu: “es va preguntar?” “sort que a aquesta...”. Aquestes frases que diu la nena no són cap pregunta i no té sentit el signe d’exclamació. El text en castellà no l’ha sabut interpretar.


INFORME DE L’ ANÀLISI DE L’EVOLUCIÓ DEL LLENGUATGE
Nen/nena: Cristina
Edat: 7 anys i 10 mesos
1. Valoració de l’evolució semàntica: procés de construcció dels significats.
Serveix una estructura simple com:
- És un... (+substantiu + complement)
- Serveix per... (+substantiu + complement)
2. Valoració de la velocitat lectora.
No ha tardat molt en fer les lectures, tot i que s’encallava en algunes síl·labes i en alguns pronoms. La lectura castellana l’hi ha costat més.
3. Valoració de la comprensió lectora.
El text amb català l’ha entès amb facilitat i el text amb castellà li ha costat una mica més ja que hi havia més d’un personatge i s’ha confós, per aquest motiu no l’ha entès tant.
4. Valoració de l’evolució morfosintàctica: procés d’organització dels significats.
En català utilitza els substantius, adjectius, adverbis, pronoms, etc. i segueix una concordança de gènere i nombre. Utilitza correctament les formes verbals i la coherència entre ells. Quan escriu el text no fica punts. No fa servir els comparatius ni les metàfores.
En canvi, en el text castellà, utilitza els substantius i els pronoms, però no els adverbis i els adjectius. Com tampoc fa oracions compostes, ni utilitza les metàfores i les comparacions. També hi ha concordança de gènere i nombre, i l’ús de les formes verbals es correcta, com també ho és la coherència.
5. Comparació de l’evolució del llenguatge en català i en castellà.
El català li resulta molt més senzill ja que és la llengua que parla habitualment.
RESULTATS DELS ALTRES GRUPS

NOM I EDAT INFANT
Desenvolupament semàntic
Velocitat lectora
Comprensió lectora
Desenvolupament morfosintàctic
Anàlisi comparativa
8 anys i 8 mesos
“plastifica’t”
Les definicions són curtes i repeteix les paraules que s’han de definir. Utilitza molt els trets funcionals, en canvi, no fa servir els trets afectius i contextuals. Li costa definir la paraula “amic”
Català: 72 p/m
Castellà: 70 p/m

Llegia molt concentrada i ho entén tot, tot i que li costa més expressar-se en castellà que en català.
Fa errors de sobreregulació i en castellà utilitza frases compostes.
Quan llegia el text en castellà estava més atenta i si esforçava més, ja que li costava més.
9 anys i 8 mesos
“On Fire”
Totes les definicions són correctes, i utilitza molt els trets perceptius.
Veu baixa
Català: 64 p/m
Castellà: 94 p/m
Veu alta
Català: 71 p/m
Castellà: 99 p/m
Llegeix més ràpid amb veu alta. I entén més el text amb castellà ja que la nena parla el castellà a casa. Sembla que no presti atenció però ho entén correctament tot. Les explicacions són breus.
Utilitza molt les coordinacions i amb el connector “ i ”. també utilitza adjectius, adverbis, etc.
Te la mateixa fluides amb les dues llengües a l’hora de llegir.
8 anys
“el racó dels somnis”
Totes les definicions comencen amb: n’és un, és una cosa... i utilitza molt el tret funcional i contextual, en canvi, els altres dos, l’afectiu i el perceptiu no tant.
Català: 107 p/m
Castellà: 120 p/m
Llegeix més ràpid amb castellà. Amb català no fa una interpretació personal del text i amb castellà no domina l’estructura narrativa ni utilitza les idees principals i les secundaries.
No utilitza adverbis ni pronoms, ni tampoc utilitza els comparatius i les metàfores. Fa errors de sobreregulació. Tant amb català com en castellà.
Amb català li costa trobar les paraules per resumir el text, i amb castellà, no nomes no troba les paraules sino que no les entén.
Amb català va llegir més a poc a poc però ho va entendre més, en canvi, amb castellà llegeix molt ràpid i no entén res.
8 anys i 3 mesos
“els 4 fantàstics”
Defineix les paraules correctament, utilitzant les seves pròpies paraules.
No hi ha dades.
Amb català tarda més a llegir, ja que a casa parla el castellà i per això hi té més fluïdesa. Amb català segueix un ordre correcte, i amb castellà és s’encalla i repeteix moltes vegades una mateixa paraula.
Tot és correcte.
Amb castellà l’expressió és correcta però de tant en tant se li escapen paraules amb català.
9 anys i 10 mesos
“forma de vida”
Hi ha definicions que són llargues i d’altres que són curtes. No utilitza el tret funcional, l’afectiu ni el contextual, però si el funcional. Explica el que li passa primer pel cap.
Veu baixa
Català: 108 p/m
Castellà: 126 p/m
Veu alta
Català: 104 p/m
Castellà: 88 p/m
En castellà no llegeix tot el text, però se’n recorda de molts detalls i ho explica tot. Els dos resums els va fer amb castellà. A casa també parla castellà.
Utilitza moltes paraules a l’hora de narrar el text i la concordança és correcta, però la coherència del temps verbal no n’és gaire. Utilitza molt les repeticions.
Va trobar més fàcil la lectura amb castellà perquè és la seva llengua parlant.
10 anys “pirineus”
Les definicions estan fetes amb paraules curtes. No utilitza els trets funcionals, però de tant en quant utilitza els trets contextuals i afectius, com per exemple, al definir la paraula “amic”. Les paraules estan ben definides i utilitzant paraules tècniques per la seva edat.
Veu alta
Català: 130 p/m
Castellà: 125 p/m
A casa seva parla castellà. Però llegia el text fent pauses i llegint correctament. El text l’entén perfectament i agafa les idees principals per resumir en català. En castellà, en canvi, utilitza més els adjectius, els detalls, etc. El text castellà el resumia en català.
Tot concorda
Té el mateix domini en català que en castellà, però tenia por a equivocar-se.
8 anys i 8 mesos
6 anys i 10 mesos
“caipirinha”
Li costava definir les paraules i utilitzava paraules molt senzilles.
8 anys i 8 mesos

Català: 10 min. en total; 36 p/m
Castellà: --
6 anys i 10 mesos

Tot és correcte tot i que li costa entendre el text, però amb una breu explicació ja l’entén. Domina igual el castellà que el català, però a vegades ho barreja tot.
6 anys i 10 mesos