Imagian-t’ho...
- Com serà la seva família?
- Quin caràcter tindrà?
- Com vestirà?
- Què sabrà fer?
- Què li agradaria fer?
- Com serà el seu grup d’amistats?
- Què estudiarà?
- De què treballarà?
Preguntes entorn a la transparència
· Comparar les respostes que heu donat cadascun/na de vosaltres.
L’Àngels ha pensat que era una nena, en un entorn familiar de classe mitjana on els dos pares treballen. La nena vestirà arreglada, tindrà un caràcter passiu i li agradarà la música. En el seu grup d’amics hi ha tant nois com noies d’una situació similar a la seva. Estudiarà cant i es dedicarà a aquest món, en una banda musical.
La Laura ha pensat que serà un nen, nascut en un àmbit familiar amb una economia de classe mitjana amb el pare i la mare treballant. Anirà ben vestit perquè és un dels temes que li preocuparà ja que serà molt presumit, cuidat i net. Es relacionarà més amb grups de noies que de nois. Estudiarà belles arts per en un futur ser professor de disseny de moda.
La Lídia ha pensat en una nena de classe mitjana, però amb dificultats econòmiques ja que són família nombrosa. Vestirà bé però sense cap luxe. Aprendrà a realitzar tasques domèstiques, ja que el seus germans són nois més petits i es neguen. Les seves relacions d’amistat seran mixtes i variades. Estudiarà un cicle d’administració per treballar en una empresa.
· Expliqueu-vos els arguments i/o els dubtes amb que us heu trobat a l’hora de prendre decisions per tal de donar una “bona resposta” en els diferents ítems.
En un primer lloc no sabíem si fer referència a un sexe amb concret, però al respondre preguntes com a que es dedicaria i tot ens hem vist “obligades”. Ens hem adonat al acabar, que totes hem triat mes o menys, situacions dins de famílies d’una economia estable, ja que és on ens trobem nosaltres. Per lo altre, no hem tingut dificultats.
· Compareu les característiques assignades als nens i les característiques assignades a les nenes. Hi veieu elements o estereotips “sexistes” en les identitats assignades?
En el primer cas no hi ha elements sexistes, ja que és una forma de vida molt comuna avui en dia i tant un noi com una noia es pot trobar en la mateixa situació.
En el segon cas, podem dir que no segueix un model d’identitat tradicional per tractar-se d’un noi, ja que les seves qualitats s’atribuirien a una dona en la societat actual. Al llegir la descripció d’aquest, es podria interpretar que es homosexual pel seu caràcter, per com vesteix, pel que estudia i pel seu futur treball, però en cap moment és diu que ho sigui.
En el últim cas, trobem el tradicional model de gènere atribuït a una dona. Ha de tenir cura de la llar i dels seus germans petits, sense que ells facin gran cosa.
Per a avançar ...
· Què podem fer cadascú de nosaltres per avançar cap a la igualtat real entre homes i dones i per a l’eradicació de la violència de gènere? Argumenteu la vostra resposta
Sempre s’han atribuït uns elements per cada sexe, és a dir, a les nenes des de ven petites se’ls regala i se les fa jugar amb nines, a cuinar, a planxar, a jugar a pares i maners... en canvi, els nens se’ls hi regala ninos per lluitar, coxes, etc. aquest és un dels fets que provoquen la societat i que produeixen desigualtats entre gèneres, i com a conseqüència d’això, quan els infants es fan grans ja van encaminats cap a un estil de vida, on dependrà la seva feina al món laboral, el paper que tindrà en la família, etc.
Amb això volem dir que som nosaltres, els futurs educadors, o bé els pares o familiars els que haurien de rectificar aquest fet. Pel fet que sigui nen o nena no els hi tenim que atribuir uns elements, sinó que ho tenim que generalitzar, col·lectivitzar.
Si cadascú de nosaltres rectifiques aquest fet, també aconseguiríem eliminar la violència de gènere, on les persones més perjudicades són les dones, i on els homes són una minoria casi bé invisible.
En l’actualitat ja no es tracta d’un tema tabú, ja que s’estan oferint moltes ajudes, campanyes i publicitat de conscienciació per les víctimes i per la societat en general. El fet d’impulsar que les víctimes reconeguin el maltractament ha fet que el percentatge augmenti i deixi de ser un tema del que ningú se’n preocupava.
Per desgràcia, les xifres cada vegada augmenten més i és la violència masclista la que predomina exageradament respecte la violència feminista que és una minoria.
Hi ha diferents tipus de violència, encara que la física i la psíquica són les més destacades.
· Quina actuació creieu que es pot fer des de l’àmbit escolar per tal de contribuir a la construcció d’identitats infantils més igualitàries i menys estereotipades?
En l'àmbit escolar, hem de tenir en compte la font d'aprenentatge dels nens, que són els llibres. En les imatges i textos que contenen els llibres, segons un estudi que hem realitzat a la UdL, apareixen molts més personatges masculins que no pas femenins i, si mirem la funció que hi tenen, els homes es centren en temes com la guerra, la violència, la política, el poder de la religió,.. En canvi, les dones apareixen relacionades amb temes com la llar, els infants, la religió en el sentit dels valors que transmet,...
Aquest àmbit és molt important, ja que els infants treballen dia a dia amb els llibres, i el seu contingut, encara que no ho sembli, pot influenciar amb el desenvolupament de la seva identitat, juntament amb tot el context que envolta l'infant: la família, els companys/es i amics/es, professors, mitjans de comunicació, publicitat,..
La identitat es fa visible a través de l'aprenentatge dels rols de gènere, és a dir, a través d'aquells comportaments pels quals l'individu es comporta segons el model preestablert respecte al que la societat considera el què és ser un home o ser una dona. Durant molts anys qualsevol desviació del model normatiu ha sigut penalitzada, excloent a les persones que han mostrat aquest el comportament contrari al "que li pertoca"; actualment, aquest fet va evolucionant, però tampoc no és del tot acceptat.
La identitat de gènere fa que ens sentim, percebem i ens identifiquem com persones bàsicament femenines o persones bàsicament masculines en relació al que la societat entén per masculinitat o feminitat. Per això és important que els infants adquireixin uns rols de gènere flexibles, perquè no hi hagi tantes diferències entre homes i dones. Els models de gènere, que per als infants serien els pares, les mares, professors/es, televisió, música,... haurien d'influenciar als infants en el sentit de que no per ser un nen o una nena hem de fer activitats relacionades amb els models tradicionals de gènere (la dona atribuïda a la llar, als infants,..., i l'home a la lluita, a la construcció, a la protecció,...). Han de ser els models de gènere els qui trenquin amb aquest model tradicional per acabar amb les desigualtats.
